https://clip.place/videos/watch/0faad2c8-381f-4c0b-b174-0c9ba8f76dde  Aquest joc que ha encetat d'explorar les fronteres entre la realitat i la ficció a "Close up, primer pla" (1990) el porta a fer una obra aparentment metacinematogràfica on res no és el que sembla.  La pel·lícula se'ns presenta com un "com-s'ha fet" d'una escena de "La vida i res més" (1992), però ja des del primer pla ens diu que és un fals com s'ha fet: "Sóc Mohammad Alí Keixavarz, l'actor que fa de director." Per tant el que farà és una presumpta recreació de com es va rodar una escena per explicar-nos com funciona el cinema per dins, a la vegada que això li servirà per introduir el tema "real" que és l'enamorament de Hossein vers Tahereh. I aquesta és la primera inversió de realitat-ficció, ja que allò que passa realment, el rodatge de l'escena, és presentat com a ficció i la història de l'enamorament de Hossein, que és presentada com a real, és la ficció de la trama.  1.- La ficció que és real. Però aquí Kiarostamí ja ens ha entabanat, perquè si exceptuem Mohammad Alí Keixavarz, que fa de director, i Zarifeh Xivà, que fa d'assistent, tots els altres "actors" de l'equip de rodatge són els que estan rodant la pel·lícula realment. Jafar Panahí (assistent de direcció), Mahmud Samakbaixí (so) o Hossein Jafarian (fotografia) actuen com a ells mateixos i són, en realitat, l'equip de rodatge. Per tant, la part metacinematogràfica és ben real, tan real que el resultat és el propi film.  2.- Despullant "La vida i res més". El fil narratiu de "La vida i res més" era la recerca de Babak Ahmadpur i aquí, mentre teòricament s'està rodant aquella pel·lícula, tant ell com el seu germà Ahmad hi participen com a espectadors del rodatge i proveïdors de testos de flors. La recerca que planteja a la docuficció anterior, en conseqüència, ara se'ns apareix com a totalment fictícia. Ens està dient: "Ja us vaig insinuar en aquella escena amb el senyor Ruhí que estava construint una obra de ficció... i ara us ho deixo ben clar".  3.- L'escena de Hossein i Tahereh. Aquesta escena és l'excusa sobre la qual s'estructura tot el film. Torna a desmuntar el presumpte "realisme" de "La vida i res més", perquè aquí veiem que es tracta d'una escena perfectament guionitzada, amb uns actors escollits i totes les preses necessàries per aconseguir l'objectiu, però al mateix temps també és fictícia perquè la repetició de preses no es produeix per qüestions tècniques, sinó perquè aquesta mateixa repetició forma part del guió real.  4.- L'enamorament de Hosssein. Se'ns presenta com la part "real" de la pel·lícula quan en realitat no passa de ser la ficció que sustenta la intriga del relat, la història d'amor amb la qual el director porta l'espectador allà on vol. Un altre cop bou per bèstia grossa, un altre cop ficció per realitat.  I, aleshores, què és real i què és fictici? La resposta és molt més senzilla del que pot semblar:  "Això és cinema, amics, seieu, relaxeu-vos i deixeu-vos portar perquè esteu a punt de veure una de les millors pel·lícules d'Abbàs Kiarostamí". Wed, 24 Jun 2026 07:23:24 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/0faad2c8-381f-4c0b-b174-0c9ba8f76dde All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.