https://clip.place/videos/watch/2073a8be-a034-4921-b800-0b33bf550577  AVÍS PREVI: Si encara no heu vist la pel·lícula deixeu de llegir després d'aquest paràgraf i mireu-vos-la, perquè en anar comentant-la us faré malbé el plaer de gaudir aquesta joia per primera vegada.  Amb aquesta obra Kiarostamí ha assolit ja el ple domini de tots els recursos que ha anat aprenent i experimentant al llarg dels anys i ens els presenta a través de tres elements bàsics: els primers plans, els plans del cotxe avançant pels camins polsegosos i uns diàlegs que s'assemblen molt als interrogatoris que feia servir a "Els deures" i a "Primer pla" amb la intenció no només de disseccionar els personatges, sinó també de manipular-los psicològicament. El més innovador, però, és el tema que tracta, un tema tabú al qual s'haurà d'anar acostant amb molta cura i intel·ligència si no vol que la pel·lícula sigui prohibida, i per aconseguir-ho dissenya tota una estratègia:  1.- El mal menor. Els 20 primers minuts del film insinuen un tabú que hauria estat totalment intolerable per al règim islamista: l'homosexualitat. Badí busca un home necessitat i li ofereix una gran quantitat de diners per fer una cosa que d'entrada no li vol dir, vol saber que acceptarà només pels diners sense entrar en consideracions morals. Els llocs perifèrics, les mirades, els silencis i els diàlegs imprecisos faran la resta. I quan ens ha portat fins aquí ens descobreix el veritable tema de la història: el suïcidi. El suïcidi també és un tabú intolerable, però la tensió provocada per la insinuació de l'homosexualitat encara ho és més i això fa que, amb un hàbil gir de les expectatives generades, l'intolerable absolut desaparegui de sobte i l'altre intolerable deixi de semblar-ho perquè a diferència de l'anterior admet la reflexió.  2.- Les tres proves. Un cop establert el tema el que fa és confrontar la determinació de Badí amb tres punts de vista. El soldat, jove, innocent i sense formació refusa l'oferiment només per prejudici, no hi ha reflexionat mai, només s'hi nega perquè és el que ha de fer, perquè és com són les coses. Simbolitza la infantesa. El seminarista també s'hi nega en base als arguments que està aprenent, els de la religió, no ho pot fer perquè va contra la voluntat de Déu, perquè és pecat, però no aprofundeix en les motivacions ni en l'experiència vital de Badí. Simbolitza l'adolescència. El taxidermista (quina ironia!), accepta perquè necessita els diners per curar el seu fill i perquè ha viscut i entén què és la vida. Si fins ara qui dirigia els interrogatoris, qui dominava el discurs era Badí, ara Baqerí ho capgirarà tot, ara és ell qui pressiona, qui interroga, qui intenta esbrinar les motivacions de Badí, qui, per moments, sembla que el fa dubtar, perquè ell, a diferència dels altres dos, ha viscut i entén el món, perquè ell simbolitza la maduresa.  3.- Tot és ficció. Kiarostamí hauria pogut tancar el film amb el pla de Badí estirat a terra i deixar el final obert sense saber si acabava suïcidant-se o no. Però això el tornava a portar al problema de la prohibició i es va empescar una solució magistral. Podria haver-ho resolt evitant el suïcidi, però aleshores s'hauria carregat el sentit de la història, i la manera que veu de sortir-se'n és tornant al recurs que porta fent servir des de "Primer pla", la frontera entre realitat i ficció. Per això, després del pla final de la ficció, hi afegeix una escena com si fos gravada amb una videocàmera pel responsable de la foto fixa, una escena d'un moment del film en què els soldats fan una marxa fora de la caserna i que ara seuen a descansar al costat de l'arbre, un arbre sobtadament reverdit com la resta de l'entorn i amb Homaiun Erxadí (Badí) passejant-hi tranquil·lament. I aquí ve la gran genialitat, la "realitat" és ben viva, ben verda, ben lluminosa, Erxadí només actuava, tot és ficció, tot és tan sols cinema... mentre de fons i sobre els crèdits sona una versió de Louis Armstrong de "Saint James Infirmary" a ritme de marxa fúnebre per dir-nos que l'art parla i ha de parlar de tot, perquè aquesta és la seva funció.  Tot i que la pel·lícula va patir prohibicions i retards a l'Iran, on només es va exhibir en un reduït nombre de sales, va guanyar la Palma d'Or a Cannes i va consagrar Kiarostamí com un dels gran directors de la història del cinema. (eAPiL): w9fTuEjSXqrVtf29mHknzS Sun, 05 Jul 2026 09:02:57 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/2073a8be-a034-4921-b800-0b33bf550577 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.