<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
    <channel>
        <title>Les tortugues també volen - Bahman Qobadí (2004) - VOSC</title>
        <link>https://clip.place/videos/watch/361edd76-e340-4ed2-943c-14f304982065</link>
        <description>Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/xCzRScsx9CbZyRo  El 9 d'abril del 2003 Bagdad cau davant l'ofensiva de les tropes nord-americanes que, vençuts els darrers nuclis de resistència dels fedaïns de Saddam, provoca la icònica imatge de l'enderrocament i desmembrament de l'estàtua del dictador baassista a la Plaça Al-Firdaus. Aquest és el moment històric que Qobadí tria per tornar al Kurdistan, però, a diferència del que havia fet a les seves dues pel·lícules anteriors, no va a la frontera entre l'Iran i l'Iraq, sinó a la frontera entre l'Iraq i Turquia, als camps de refugiats que esperen ansiosos la victòria dels nord-americans i la caiguda del règim de Saddam.  1.- El negoci de les mines. Si als films anteriors ens retratava el contraban com a sistema de supervivència pràcticament exclusiu per als pobles de frontera, aquí ens mostra el negoci del desminatge. Ja hem vist que les mines antipersonals suposaven un fre per a la recuperació de l'agricultura local i deixaven els pobles kurds sense oportunitats de futur. Per això, el 1997, l'ONU desplega una ampli programa de desminatge al Kurdistan iraquià, un programa que funcionarà a un ritme raonable irònicament fins al 2003 quan la nova situació i les prioritats passaran a ser unes altres. Però la necessitat de supervivència obliga a buscar sortides i per això ara Qobadí ens parla dels nens que van a desminar els camps de conreu sense cap protecció jugant-se braços, cames i fins i tot la vida. El desminatge s'ha convertit en un negoci, els nens treuen les mines i les venen a preus ridículs a intermediaris que les revenen als artificiers de l'ONU creant així tot un mercat negre on els nens són la baula més feble.  2.- Les conseqüències de la guerra. Ja hem vist algunes de les conseqüències dels atacs de Saddam contra el Kurdistan tant a les pel·lícules de Qobadí com a les de Samirà Makhmalbaf. Ara ens en mostra una altra, la violació de les dones. Tornem per un moment a Helebjé i a la massacre amb armes químiques del 1988. És en aquest context que hem de situar l'assassinat dels pares d'Agrín i Hengov, la violació de la noia i la ceguesa de Regà, el fill que va tenir com a conseqüència de la violació. Agrín mai no va poder superar el trauma que tot allò li va provocar i, a diferència del seu germà Hengov, no sent cap afecte per un fill que no reconeix com a propi i del qual es vol desempallegar.  3.- La informació. Funciona a dos nivells, en primer lloc les notícies dels canals de televisió per satèl·lit que li aporten a la pel·lícula el contrapunt humorístic que tant li agrada a Qobadí i que li serveix perquè les seves obres no s'enfonsin en la foscor. Unes notícies que són en anglès i que en realitat ningú no entén però que al mateix temps tothom exigeix per poder estar informat. I en segon lloc la veritat que es manifesta a través de les visions de Hengov. Hengov, no sabem si com a conseqüència dels atacs químics, té la capacitat de veure el futur i això, a diferència del satèl·lit, sí que ens mostra la realitat. En aquest sentit és revelador el diàleg que mantenen el tractant-pseudometge que ja apareixia a "Exiliada a l'Iraq" (2002)" i Esmaïl, un dels caps del poble: He de trobar-lo (referint-se a Hengov). Fa prediccions i avui en dia les notícies valen or., I has vingut de l'Iran només per a això?, Què vols dir? El món s'ha capgirat. Hi ha guerra, guerra..., No t'has assabentat de res. Compra't una parabòlica si vols tenir informació., Una parabòlica? Per què? Només hi expliquen que mentides. Menteixen i s'omplen les butxaques.,  Sobre aquests tres eixos temàtics Qobadí arrenca amb un pla inicial senzillament espectacular que anticipa el final d'Agrín i ens manté aferrats a la història per esbrinar què l'ha provocat. El seu particular estil que és capaç de combinar l'humor i la resiliència d'uns personatges que sempre troben la manera de continuar endavant amb la duresa més extrema del dolor i la tragèdia ja s'ha convertit en una autèntica marca de la casa. Amb el permís de "Ningú no en sap res del gats perses" (2009) em sembla la seva millor pel·lícula. IMPRESCINDIBLE.</description>
        <lastBuildDate>Sat, 05 Sep 2026 03:16:55 GMT</lastBuildDate>
        <docs>https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html</docs>
        <generator>PeerTube - https://clip.place</generator>
        <image>
            <title>Les tortugues també volen - Bahman Qobadí (2004) - VOSC</title>
            <url>https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png</url>
            <link>https://clip.place/videos/watch/361edd76-e340-4ed2-943c-14f304982065</link>
        </image>
        <copyright>All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.</copyright>
        <atom:link href="https://clip.place/feeds/video-comments.xml?videoId=361edd76-e340-4ed2-943c-14f304982065" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    </channel>
</rss>