https://clip.place/videos/watch/4653dbf0-c1f7-4d0a-8dc6-b4b3afbf954a  Aquesta pel·lícula és central per entendre la filmografia de Panahí perquè és en realitat un manifest. Dos anys abans ha fet una pel·lícula d'èxit a l'estil de les produccions de Kanún, "El globus blanc", però ja dèiem que això no era el que buscava i ara serà ell mateix qui ens ho explicarà.  El feminisme. Els primers 40 minuts són presentats com si fos un film del mateix estil que l'anterior, però de sobte la protagonista mira la càmera i decideix abandonar la pel·lícula. El missatge és clar: és una nena, no un nen, i és ella qui decideix que s'ha acabat d'obeir, que els temps han canviat. Per si no quedés prou clar, al voltant de l'hora de pel·lícula, ens trobem una discussió magnífica entre un taxista que considera que les dones s'han d'estar a casa i és l'home qui ha de treballar a fora, i una passatgera que li replica que les coses ja no han de ser així, que les coses ja no són així. La veu de les dones comença a sonar de manera forta i clara perquè aquest és el camí que realment li interessa a Panahí, el tema fonamental del que serà la resta de la seva obra... bé, malauradament també hi haurà d'afegir el de la repressió, però això ja ho veurem en el seu moment.  Ficció i realitat. Panahí segueix les passes que ja hem vist amb Kiarostamí i amb Makhmalbaf, mirar a l'altra banda de la càmera i despullar la construcció de la ficció. Per molt que fem un film sobre fets reals sempre serà un film amb un guió i un muntatge, sempre serà una interpretació, un punt de vista, sempre tindrà un toc de ficció. Aquí Panahí va un pas més enllà i ens mostra el truc en base a tres capes narratives travessades per un element que actua com a fil temporal, el 6 a 2 històric dels quarts de final de la Copa Asiàtica del 16 de desembre de 1996 que l'Iran li va clavar a Corea del Sud:  1.- La ficció. És l'ham que fa servir Panahí per fer-nos creure que tornarem a veure una mena de "Globus blanc". La ironia és portada a l'extrem si tenim en compte que la protagonista de "L'espill" és Minà Mohammadkhaní, la germana de Aidà Mohammadkhaní que era la protagonista a "El globus". La nena, com que és petita i indefensa, rebrà l'ajut dels diferents secundaris per tornar a casa i n'aprendrà la lliçó... paral·lelament el partit de futbol ha arribat al descans i l'Iran va perdent 2 a 1. La ficció ens està explicant una història que ja hem vist cent, mil vegades, l'argument de sempre que és, al capdavall, el que esperem veure.  2.- Desmuntant la ficció. Però la nena diu prou. Ja n'està tipa d'anar plorant amunt i avall, "es pensaran que sóc una neneta", i decideix tornar ella sola a casa. I aquí sembla que passem de sobte a la realitat, i que Panahí, aprofitant que ella encara porta el micròfon, la segueix en un cotxe i roda el seu retorn "real" a casa. Aparentment hem passat de la ficció a la realitat . Paral·lelament, en aquest mateix moment, Alí Daí fa el gol del 3 a 2 a favor de l'Iran. Tot s'ha capgirat.  3.- La realitat. Entre els minuts 72 i 75 hi ha una de les escenes més meravelloses de la història del cinema. Just abans de l'escena Alí Daí ha marcat el seu quart gol, el sisè de l'Iran, el que tanca el partit. El joc s'ha acabat. Durant tota l'escena el que veiem és el que està rodant el director des del cotxe mentre avança pels carrerons del centre de Teheran a la recerca de Minà, però el que sentim és el diàleg entre la pròpia Minà i l'actor que doblava les pel·lícules de John Wayne al persa, és a dir, per a un iranià és com si Minà estigués parlant amb John Wayne. Sobre aquesta situació tan xocant per irreal, el doblador li diu a la nena que l'escena que en el "segon pla de realitat" acaba de passar ella havia estat magnífica... i que l'escena era de feia dues setmanes... i amb aquesta afirmació desmunta el "desmuntatge de la ficció" on ens havia portat Panahí per dir-nos que no ens enganyem, que tot és ficció, i que fins i tot la narració del partit de futbol no ha estat més que un ham més per generar-nos la il·lusió de realitat que relligava els tres plans narratius. Senzillament magistral!  I al final, Minà, convertida en l'alter ego de la declaració d'intencions de Panahí, diu que tot això de fer pel·lícules amb nens s'ha acabat, perquè una nena ha dit prou. I Panahí ens anuncia ja quin serà el tema del seu cinema en el futur: els drets i la realitat de les dones al nou Iran. Sat, 04 Jul 2026 11:08:37 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/4653dbf0-c1f7-4d0a-8dc6-b4b3afbf954a All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.