https://clip.place/videos/watch/48ea5610-d988-465e-a765-abfb8df20637 Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/sTJ8Q2dfTWzJ2RC  Sempre que veig "EL vot és secret" em vénen al cap el Quixot, Kafka i Beckett. El Quixot perquè al llarg de la pel·lícula es va produint una transferència de valors entre l'agent electoral i el soldat que recorda la segona part del llibre de Cervantes. Kafka per la descontextualització, per la transposició d'un fet burocràtic real a un lloc on grinyola, on sembla irreal. I Beckett pel paper que juguen els dos soldats al punt de control. I, d'alguna manera, també em recorda a aquella reflexió del subcomandant Marcos on explica que van arribar a la selva lacandona amb l'estructura marxista perfectament apresa però que la selva els la va abonyegar.  La pel·lícula planteja una sèrie de temes que la fan incòmoda per al règim tot i ser extremadament curosa amb les normes per evitar la censura. La fan incòmoda perquè tocar només un dels temes que planteja potser seria acceptable, però tots junts poden suposar un problema. La fan incòmoda perquè amb aquesta acumulació passem la frontera de la comèdia i arribem a la sàtira.  1.- L'agent electoral. L'agent electoral és una dona. Això en si mateix no és cap problema, però ja des del principi queda clar que qui mana és ella i el soldat, un home, està sotmès a les seves ordres i indicacions. El que fa aquí Paiamí és presentar-nos la seva perspectiva feminista des d'un angle totalment diferent a "El cercle" o "El dia que em vaig fer dona". Allà s'hi mostrava la repressió i la submissió de la dona a l'home, aquí des del principi queda clar que és la dona qui mana, i ho fa dins dels paràmetres establerts pel sistema.  2.- Les eleccions. Avui és un dia especial, el dia de les eleccions, un dia que només té lloc cada quatre anys i, durant aquestes 24 hores, la realitat diària ha de quedar suspesa. El soldat ha de deixar el punt de control des d'on vigila els contrabandistes i acompanyar l'agent electoral i, per si això fos poc, l'agent electoral li diu que els contrabandistes, en tant que ciutadans iranians, també tenen dret a vot. Aquí comença tot el periple a la caça del votant, el munt de situacions absurdes i hilarants que naixen del xoc entre la burocràcia electoral i la realitat quotidiana dels habitants.  3.- Els candidats. Aquest és segurament el tema més sensible del film des del punt de vista del règim. El sistema electoral iranià aprova unes determinades candidatures, sempre afins al règim, on s'hi enfronten dos corrents el més conservador i el moderat. I fora d'això res. Si, a més a més, portem aquestes llistes elaborades a la capital a la perifèria, a més de 1000 km. de Teheran, la desconnexió entre el votant i el seus representants esdevé abismal. La immensa majoria dels votants no saben qui són els 10 candidats aprovats i aquí veiem la primera esquerda de l'agent electoral que només vol recollir vots tant si els votants els coneixen com si no. Però Paiamí no es queda aquí i ens mostra també aquells votants que pregunten on són els seus candidats, o aquells que "amagen" els seus vots sota una pedra amb una inscripció perquè l'agent els reculli i l'única cosa que hi ha a sota és una inscripció idèntica que havien fet quatre anys abans.  4.- Kix. Tornem a ser a Kix, una illa amb uns costums, unes tradicions i una llengua diferents als de la capital. Aquí tot té les seves normes i és amb aquestes que funciona. L'exemple més clar és el de l'àvia Baqú que representa el poder tradicional del cacic local i com aquest és qui realment estableix i preserva els valors de la comunitat. Per contrast les inversions derivades de les actuacions dels polítics de la capital són un fracàs evident. Ho veiem en la urbanització alimentada per energia solar que és tan sols un projecte abandonat i decadent, un projecte on algú es va fer una foto el dia de la inauguració i no se n'ha tornat a saber res més. Això sí, un projecte on hi ha un guia per mostrar-lo a tots aquells que hi vulguin comprar una parcel·la.  5.- Quixot-Sanxo. Els diàlegs entre l'agent i el soldat són totalment cervantins i a mesura que van xocant un cop i un altre cop contra la realitat, l'agent va renunciant al sentit democràtic del procés i s'aferra només al seu aspecte formal, el d'obtenir vots encara que sigui buscant-los literalment sota les pedres, o comprant-los a canvi d'una nina. Un procés que culmina amb la frase d'una dona al cementiri que li diu: "Què en saps tu de nosaltres?". Paral·lelament el soldat va entenent i acceptant el procés electoral fins que al final acaba votant, però no acaba votant cap candidat oficial sinó aquell que coneix i li mereix confiança. Un altre missatge incòmode per al règim.  I al final el dia d'eleccions s'acaba... bon viatge i fins d'aquí a quatre anys.  La pel·lícula va guanyar el Lleó de Plata a Venècia a la millor direcció, però el règim no estava molt predisposat a fer-la pública i, tot i que no la va prohibir, li va posar tantes traves burocràtiques que al final només va tenir dues projeccions a l'Iran en dos festivals. Paiamí no va tenir millor sort perquè dos anys més tard, com a conseqüència del rodatge de "Silenci entre dos pensaments", tot el material li va ser confiscat i es va haver d'exiliar del país. Fri, 31 Jul 2026 15:26:12 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/48ea5610-d988-465e-a765-abfb8df20637 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.