https://clip.place/videos/watch/5281610e-ec70-4b4d-9b51-a3b00839fb40 Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/yir7KcWFw4H9C88  Els tres temes bàsics que Farhadí ja havia tractat a "Ballant a la pols" (2003) - les relacions de parella, el pes de les convencions socials i el perdó - els reprèn aquí per afegir-hi un tema ben sensible, la pena de mort. Com ja havia fet al seu primer film, no planteja cap crítica al poder sinó que s'enfoca en la responsabilitat individual defugint la mirada maniquea i superposant, una rere l'altra, capes de complexitat sobre el punt de partida. La seva intenció, com ja havíem vist, no és dir-nos quina és la solució correcta, sinó plantejar-nos el problema des d'una perspectiva polièdrica perquè ens posicionem nosaltres. En aquest sentit el diàleg final entre Qafurí, el funcionari del reformatori, i Aalà ho sintetitza perfectament: -Has de prendre una decisió. Recordes Xahín? -Sí. -Xahín no tenia pare, s'estimava la seva mare i no volia que anés a la presó pel seu gran deute. No ho podia suportar i va matar aquell home per no perdre la seva mare. Creus que va fer el correcte? -No. -I tu què hauries fet? Hauries matat l'home o t'hauries oblidat de la teva mare? -M'hauria oblidat de la meva mare. -Així que és possible oblidar algú que estimes. -No, no ho és... no puc. -És fàcil dir-los als altres que oblidin. Els jutges que van condemnar a mort Akbar, i Xahín, i tots els altres també pensaven el mateix. -I què he de fer, senyor Qafurí? -Si jo fos tu, m'oblidaria de la germana d'Akbar. Però potser algun dia jo també m'enamoraré i no la podré oblidar encara que sigui al preu de la mort d'algú.  1.- Ciutat Bonica. Farhadí aprofita el nom d'un barri de Teheran per jugar amb la distància entre les primeres impressions i el que amaguen quan mirem en profunditat. "Ciutat Bonica" és un barri residencial de l'oest de Teheran creat durant l'època de creixement dels anys 50, el barri on, en contrast amb el nom, hi ha el Centre de Reclusió de Menors. Tot això encaixa perfectament amb la manera de fer del director i la seva intenció de portar sempre l'espectador a la reflexió, a descartar la resposta òbvia i a acceptar l'ambigüitat com a component essencial de la realitat, perquè res és exactament com semblava d'entrada quan ens aturem a mirar. Ciutat Bonica és, per tant, una presó i, com a totes les presons, ens trobem amb dos camins possibles: la reinserció o la reincidència, la salvació o la condemna.  2.- La dieh - Els diners de sang. És l'eix al voltant del qual gira tota la història. Per entendre'l bé caldrà que tinguem presents alguns conceptes previs. D'una banda tenim la "Qessàs", o resposta equivalent, que és en realitat la llei del Talió segons la qual el càstig ha de ser exactament equivalent al delicte comès, és a dir, tot assassinat ha de comportar una execució com a compensació, i per l'altra tenim la "Dieh", o diners de sang, que és la indemnització que la víctima accepta com a compensació pel delicte després de concedir el perdó a l'agressor. Aquest trasllat de la decisió última sobre la condemna penal des de l'àmbit públic al privat és un punt essencial de la cultura islàmica. Resulta interessant observar com a dia d'avui els diferents països musulmans defineixen les seves postures, més o menys radicals, en funció de com acaben regulant en els seus codis penals la tendència cap a la Qessàs o la Dieh. A la pel·lícula aquestes dues postures les representen Abolqassem, el pare de la noia assassinada, i el Pixnamaz de la mesquita, l'encarregat de dirigir la pregària, i li serveixen a Farhadí per reflexionar sobre la frontera entre la justícia entesa com a venjança o com a perdó. En aquest sentit el film acaba sent absolutament acceptable per al règim, ja que la posició dels clergues que hi apareixen és favorable al perdó, mentre que la incapacitat de perdonar d'Abolqassem és la que provoca el conflicte.  3.- Les dones. Però la trama, com la realitat, és encara més recargolada. Segons la tradició, i també segons el codi penal iranià d'aquell moment, el preu de la Dieh per un home o per una dona eren diferents, els diners que calia pagar per compensar l'assassinat d'una dona eren la meitat dels que calien per exigir l'execució immediata de l'assassí. Dit d'una altra manera, a nivell legal el valor de la vida d'una dona era la meitat que la d'un home, i això li serveix a Farhadí per introduir el tema de la situació de la dona dins de la societat iraniana. Per fer-ho tria dues dones molt diferents però que en realitat tenen moltes coses en comú, sobretot una, ser una dona a l'Iran no comporta viure, comporta sobreviure. Firuzeh és la dona que ha triat el camí de la independència. Divorciada del marit drogoaddicte treballa a la bugaderia de l'hospital per poder criar el seu fill i malviu en un barri pobre on manté les aparences de la relació amb el seu exmarit per evitar l'assetjament dels altres homes. Farhadí simbolitza aquesta independència en l'escena on ella, una dona, fuma en públic la qual cosa, encara a dia d'avui, és molt mal vista per part de la societat més conservadora. És el seu petit crit de llibertat. La dona d'Abolqassem és també una supervivent però, a diferència de Firuzeh, ha optat per la dependència. Té una filla amb una discapacitat física i es casa de segones amb Abolqassem per poder donar-li un futur. La seva vida, per a ella, només té aquest objectiu i cadascuna de les seves decisions anirà sempre orientada a assolir-lo. Representa l'autosacrifici, però també l'habilitat de manipular l'entorn per aconseguir el que vol. Aquesta introducció de les dones en el cinema de Farhadí serà essencial en tota la seva obra posterior.  4.- L'amor i la realitat. Aquest serà un dels seus temes recurrents, ja l'hem vist a "Ballant a la pols" on ens parla de com el "verí" de les convencions socials pot destruir les relacions de parella. La idea allà és que la maledicència pot destruir els aspectes formals, però no els sentiments, i l'única solució que troba el protagonista és allunyar-se tant de la societat com de la persona que estima. El pes de les convencions el porta a l'autosacrifici. Aquí proposa una cosa molt semblant però, per poder implicar d'una manera contundent l'espectador, abandona aquell plantejament que resultava massa simplista i porta la decisió a un dilema radical: si opto per l'amor el meu amic/germà serà executat, si hi renuncio viurà, i més encara, si trio la primera opció serà possible un amor que naix marcat per l'estigma de la mort? Ja tornem a ser al mateix lloc que al primer film, al xoc entre el desig i la realitat que es resol amb l'autosacrifici.  "Ciutat Bonica" és encara una pel·lícula feta amb uns mitjans de producció limitats, però aquí Farhadí ja pot explorar amb més profunditat la complexitat psicològica dels personatges i desenvolupar amb molta més eficiència la tesi central del film. A nivell tècnic és impecable i prioritza la narració a l'ús dels recursos complexos, en aquest sentit és un film d'estil i estructura clàssics. Pel que fa als actors cal destacar la presència un altre cop de Faramarz Qaribian i l'aparició d'una joveníssima Taraneh Alidustí que, amb els anys, no només acabarà esdevenint una de les seves actrius referència, sinó una de les grans del cinema iranià. Wed, 09 Sep 2026 01:12:57 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/5281610e-ec70-4b4d-9b51-a3b00839fb40 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.