<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
    <channel>
        <title>Naturalesa morta - Sohrab Xahid Salés (1974) - VOSC</title>
        <link>https://clip.place/videos/watch/5778647f-670c-49d6-ae34-a2d011bb0dab</link>
        <description>Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/ZA9Q9AFyAsqopFS  Hi ha un món que mor... però per què?  La Revolució Blanca del règim Pahlaví i el seu projecte de modernització de l’Iran va servir, com acostuma a passar, perquè s’enfilés l’especulació, la corrupció i la desigualtat. Ja ho hem vist al Teheran de Xirdel, a “El viatge” de Beizaí, a “L’informe” de Kiarostamí i també, com a metàfora, a “La vaca” de Mehrjuí. Hi ha un món que mor perquè sobra, perquè no s’adapta, perquè és antic i endarrerit, perquè no segueix, o no és capaç de seguir, el corrent dels temps. Però “món” és una paraula cruel perquè serveix per amagar els individus, les persones concretes que són víctimes del canvi. No és el món que mor, són les persones que són bandejades, llançades al poal de la brossa de la misèria, ocultes, ocultades en realitat, a la mirada dels trepadors adeptes al canvi i de la resta del món. És el nou Iran destruint el vell Iran.  La manera en què Salés mira aquestes persones està carregada de tedi, de tristesa, de monotonia, de silencis i de paraules buides, de gestos maquinals que es fan perquè sí, perquè d’alguna manera això és la vida. Una mirada externa, gairebé documental, que ens atrapa amb la seva cadència hipnòtica, però una mirada també carregada de símbols funestos, el “Diuen que la riuada s’ha emportat les vies”, la memòria que falla, la corda del rellotge, l’única carta que arriba, el preu de les catifes i els intermediaris, les fotos i ambicions de la nova classe social… i l’espill que al final li retorna la pròpia imatge.  Però bandejar no sempre condueix a la mort i per això, cinc anys més tard, aquests bandejats van fer una revolució i van enderrocar el xa. El que no sabien aleshores era que el nou règim acabaria replicant els sistemes repressius de l’anterior, però d’això ja n’anirem parlant films posteriors.  Sohrab Xahid Salés t’estampa la realitat a la cara, una realitat tan actual llavors com ara, i ho fa amb una de les millors pel·lícules de la història del cinema iranià.</description>
        <lastBuildDate>Fri, 19 Jun 2026 09:57:40 GMT</lastBuildDate>
        <docs>https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html</docs>
        <generator>PeerTube - https://clip.place</generator>
        <image>
            <title>Naturalesa morta - Sohrab Xahid Salés (1974) - VOSC</title>
            <url>https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png</url>
            <link>https://clip.place/videos/watch/5778647f-670c-49d6-ae34-a2d011bb0dab</link>
        </image>
        <copyright>All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.</copyright>
        <atom:link href="https://clip.place/feeds/video-comments.xml?videoId=5778647f-670c-49d6-ae34-a2d011bb0dab" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    </channel>
</rss>