https://clip.place/videos/watch/623108c0-54c4-4625-b64e-1e21b21b9d0d Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/QxTEK9YgtSXjMSf  Sempre m'ha cridat l'atenció com Majidí va buscant temes per al seu cinema que els altres grans directors ja han explorat anys abans, és com si volgués seguir estirant la veta de línies d'èxit que la majoria ja han abandonat en el seu procès evolutiu. És des d'aquesta perspectiva que fa les seves primeres pel·lícules centrades en els nens quan ja Kanún va de capa caiguda, quan Kiarostamí ja feia 10 anys que havia abandonat aquest camí o quan el mateix Panahí ja ha fet el seu film-manifest per enfocar-se en les noves inquietuds socials. I serà en aquesta tendència recuperadora-adaptativa que reprèn un tema que Makhmalbaf ja havia tractat el 1989 a "El ciclista", l'explotació dels immigrants i exiliats afganesos a l'Iran com a conseqüència de la invasió soviètica de l'Afganistan, una situació que al llarg de la dècada dels 90 es veurà agreujada per la guerra civil i l'arribada dels talibans al poder. El que ningú s'esperava era que, aquest mateix 2001, l'atemptat contra les torres bessones de Nova York posaria de sobte l'Afganistan en el primer pla internacional.  Si a "El ciclista" Makhmalbaf se centra en la crítica social i institucional, aquí Majidí, com a costuma a fer, la porta al pla individual, al comportament de l'individu sense aprofundir en les responsabilitats institucionals. El seu interès sempre és indicar-nos quin ha de ser el nostre capteniment correcte per ser uns bons musulmans. Fins ara, per fer-ho, sempre havia fet servir una figura de referència, un personatge se posseïa aquests valors i els transmetia als altres, però aquí ho porta a un altre terreny, la palanca que portarà al canvi ja no serà un personatge sinó una experiència pròpia: l'enamorament. Perquè "Baran" és això, una història d'amor.  1.- El context. La primera part del film ens presenta un tema ben antic i, per desgràcia, ben actual: l'explotació de la mà d'obra immigrant i la seva estigmatització per la població local que els veu i els tracta com a ciutadans de segona, com a simple mà d'obra barata. La dificultat d'accedir als papers, el barraquisme, l'exigència de drets prioritaris per a la població local no són temes nous, són temes recurrents que amaguem o portem a la llum en funció dels nostres interessos, d'uns interessos on els immigrants no són persones, sinó simples eines al servei dels nostres objectius. La figura de Memar, el responsable de l'obra, és una figura paradigmàtica en la forma d'entendre el món de Majidí. És l'home bo, l'home que entén com funcionen les coses i tracta de ser just i humanitari, l'home que dóna feina als immigrants, els escolta i se'n preocupa, però al mateix temps és l'home fa de baula en els límits de la legalitat perquè tot el sistema funcioni. I aquesta és la clau del discurs de Majidí, l'acceptació de les coses tal com són però amb una actitud individual humanitària, la conformació humanista. Explotar els altres éssers humans no està bé, però el món és així, i el que hem de fer és, almenys, ser decents.  2.- L'amor com a revelació. L'altra figura central de la pel·lícula és Latif, un jove foteta i buscabregues totalment aliè al sentit del món que l'envolta fins que s'enamora d'una noia afganesa. Aquest amor farà que descobreixi la realitat perquè comença a mirar allà on no havia mirat mai. Va al poblat de barraques dels afganesos i veu els seus patiments i frustracions, s'escolta el sabater savi a la vora de la font (una referència clarament sufí) i s'adona que la saviesa no té res a veure amb l'origen de l'individu. L'enamorament li ha obert els ulls i, a diferència de Memar, es nega a acceptar la convenció i s'adona dels defectes de l'actuació del seu cap: "T'hauria d'haver pagat els mesos que no has pogut treballar. Podries demandar-lo". I aquesta és l'altra via que ens mostra Majidí, si Memar és la pragmàtica, Latif és la del sacrifici, la de la renúncia a tots els bens terrenals per l'amor. El camí de l'espiritualitat.  3.- Baran. Baran en persa vol dir "pluja" i Majdidí tria aquest nom per a la noia protagonista per donar sentit al darrer pla de la pel·lícula i al missatge final que ens vol transmetre. A través de Baran tornem a veure el paper que les dones juguen el el cinema del director. Baran, que s'ha de fer passar per un noi per poder-se guanyar la vida, fracassa com a home i només excel·leix quan duu a terme el seu paper de dona, quan s'encarrega de la cuina i de la compra. Els rols socials d'homes i dones estan perfectament establerts i són immutables, de fet tot el sacrifici de Latif serà per evitar que ella es mati a treballar fora de casa. Per això Baran actua només com a element desvetllador de la consciència humanitària de l'home sense aprofundir en cap moment en el seu món, en els seus desitjos o en les seves ambicions. En l'obra de Majidí les dones només són crosses que ajuden l'home a trobar el seu camí.  Torno a destacar aquí el bon ofici narratiu de Majidí, el seu domini del llenguatge cinematògrafic, el seu efectisme quan li convé i el seu sentimentalisme quan toca. En aquest sentit sempre és impecable i sap arribar al públic com ningú. I tampoc no em puc estar d'esmentar el seu recurs marca de la casa, l'ús de la càmera lenta, que aquí empra en dues escenes totalment diferents, la de l'heroi que rescata la donzella i la de la poètica i molt ben resolta escena on recullen els tomàquets i les nous que li han caigut a Baran.  Una bonica història d'amor i una de les millors pel·lícules de Majidí. Thu, 30 Jul 2026 15:54:33 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/623108c0-54c4-4625-b64e-1e21b21b9d0d All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.