https://clip.place/videos/watch/67ce3d8c-f4b4-4830-a989-cee81d548b8e Oh Iran! (1944)  El setembre de 1941, en plena Segona Guerra Mundial, les forces aliades van ocupar l'Iran després que la invasió anglo-soviètica enderroqués Rezà Xa Pahlaví. La imatge de les banderes aliades onejant en un quarter militar iranià a Teheran, van incitar Hossein Gol Golab a escriure un poema de caràcter marcadament nacionalista per reflectir el patriotisme de l'esperit iranià malgrat l'ocupació. Més tard, Ruhol·lah Khaleqí va composar-ne la música i el popularíssim Qolam-Hossein Banan la va cantar.  La peça es va interpretar per primera vegada durant dues nits consecutives els 27 i 28 d'octubre de 1944 a l'acadèmia militar del carrer Istanbul i amb Banan com a solista. La resposta del públic va ser tan entusiasta que va haver de fer diversos bisos. En adonar-se'n de la popularitat, el Ministre de Cultura va encarregar un enregistrament d'estudi i el va convertir en la sintonia d'obertura diària de la ràdio de pública iraniana durant vora 30 anys.  En el període de transició immediatament posterior a la Revolució iraniana de 1979, la composició va servir breument com a himne nacional de facto del país sota el govern interí. Amb l'assentament del règim islàmic, algunes faccions polítiques van començar a fer-la servir com un himne laic d'oposició a la nova deriva que havia pres el país. Això va acabar fent que les autoritats en desaconsellessin la interpretació pública amb puntuals excepcions durant la guerra contra l'Iraq per enardir les tropes. Des d'aleshores la cançó s'ha utilitzat sovint en les marxes contra la República Islàmica, en les manifestacions de la diàspora iraniana a l'estranger i com a símbol de la identitat de l'Iran anterior a 1979.  Tot i que no he trobat cap forma de confirmar-ho, diria que la versió que fa servir Jafar Panahí a "Fora de Joc" és d'Esfandiar Qarebaqí, versió aquí incompleta perquè només hi posa dues de les tres estrofes de la composició. A continuació us poso la traducció al català de la versió completa. Tot això ens ajuda a entendre millor com funciona la censura, com una cançó que d'entrada no li hauria de suposar cap problema al règim islamista, ans al contrari lligaria perfectament amb el seu marcat caràcter nacionalista, acaba sent perseguida no pel seu contingut sinó pel simbolisme que li ha atorgat l'oposició. Oh Iran! Oh Iran, oh país de joies precioses, la teva terra és la deu de les arts. Fes fora els que de tu malparlen, tu ets etern, tu ets immortal. Oh enemic, si tu ets de pedra, jo sóc de ferro, i ofereixo la meva vida a la terra sagrada de la pàtria. Tornada: Des que estimar-te va esdevenir la meva devoció, els meus pensaments només són per tu. En el teu recorregut, quin valor té la nostra vida? Tu ets immortal, terra del nostre Iran. La roques de les teves muntanyes són perles i robins, la sorra dels teus deserts val més que l'or. Com podria fer-te fora del meu cor? Digues, com podria viure sense el teu amor? Mentre el món giri i el cel sigui allà dalt, la llum divina sempre serà la nostra guia. Tornada. Oh Iran, el meu paradís exuberant, el meu destí s’il·lumina gràcies a tu. Encara que plogui foc sobre el meu cos, mai no faran fora del meu cor el meu amor per tu. Amb la teva terra, aigua i amor he estat pastat, si el teu amor se n’anés, el meu cor quedaria buit. Tornada. Hossein Gol Golab i Ruhol·lah Khaleqí - 1944 Fri, 02 Oct 2026 15:47:41 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/67ce3d8c-f4b4-4830-a989-cee81d548b8e All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.