https://clip.place/videos/watch/73054c5b-a7e2-4fc6-b6c8-d1468dc7ff40 Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/i8kAZD2iL6qX3py  Les crítiques cada cop més directes i explícites a la situació real de l’Iran li van comportar, com ja hem vist, la prohibició de “Teheran és la capital de l’Iran” i que no pogués acabar “La ciutadella”. Per això, quan el van enviar a galeres, és a dir, quan li van encarregar que fes un documental sobre un noi que al nord del país havia fet aturar un tren de passatgers per evitar una tragèdia, Xirdel va optar per canviar l’estratègia però no l’objectiu. I ho va fer amb una petita obra mestra.  Podem conèixer la realitat? De quines eines disposem per conèixer-la? Són sòlides aquestes eines? I més encara… Les eines per conèixer-la, no són en realitat les mateixes que fem servir per amagar-la? Si acceptem que la veritat no és més que un recurs humà per interpretar la realitat, fins a quin punt és fiable un recurs que sempre acaba depenent d’una interpretació individual o orgànica, d’un punt de vista o d’un interès concret?  Xirdel no busca la veritat perquè com repeteix una i una altra vegada al documental “Tot és un munt de mentides”, sinó la manera en què ens hi relacionem com a humans. La veritat com a acte de fe, la veritat com a confirmació del prejudici, la veritat com a justificació dels propis actes, la veritat com a descàrrega de culpes… la veritat com a mentida. La realitat és l’excusa, la veritat la garantia i la mentida el resultat.  I si tot això no fos prou, ell mateix ens està explicant a través d’un documental la seva “veritat” escollint-ne l’ordre d’aparició, la presentació dels testimonis, la reiteració i confrontació dels arguments, l’edició, el muntatge i la irònica cançoneta final. Perquè aquest és el seu recurs: la ironia.  I si tot és mentida… ens podem creure la premsa, la versió dels buròcrates i els funcionaris, l’adhesió cega dels vilatans al seu heroi, el que diu un nen de 12 anys que només vol imitar l’acte heroic d’un personatge del llibre de lectura de tercer curs?  I si tot és mentida… ens podem creure el discurs del poder?  Un poder que, en veure el documental, el va prohibir immediatament i només li’l va deixar exhibir 7 anys després quan els fets del nen-heroi de Gorgan ja s’havien refredat. El que no sospitava el poder era que aquell 1974, al festival de cinema de Teheran, acabarien donant-li el premi a millor documental i, és clar, el van haver de tornar a prohibir.  Però això ja és una altra història. Wed, 17 Jun 2026 10:22:40 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/73054c5b-a7e2-4fc6-b6c8-d1468dc7ff40 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.