https://clip.place/videos/watch/7ce1b030-d51d-47c4-992b-b51b5b50e306  Sempre m’ha fet la sensació que “El viatger” (1974) de Kiarostamí és el desenvolupament del que esbossa a “L’esbarjo”. Tècnicament podríem dir que és el seu primer llargmetratge, dura una hora i quart i, a més a més, ja fa servir els diàlegs per narrar la història, sense perdre, això sí, aquesta mirada tan característica des de fora que ens introdueix en el món interior dels personatges quan fa ús dels silencis. Dic que em recorda a “L’esbarjo” perquè allà hi ha una mena de viatge d’un alumne entremaliat cap a no sabem exactament on, però que es troba amb una espècie de frontera que no travessa, l’autopista. Aquí farem el pas i l’alumne entremaliat no només travessarà la carretera, sinó que se n’anirà des de Malaier fins a Teheran a veure un partit de futbol. La decisió, que ja havíem vist tant a “El pa i el carrer” com a “L’experiència”, n’és el tema, el futbol l’excusa.  L’argument és l’aventura d’un mal estudiant repetidor de curs que, en assabentar-se d’un partit de la selecció a la capital, decideix aconseguir els diners que li calen, sigui com sigui, i anar-hi. La seua obsessió és més forta que la por al viatge i al càstig que sap que rebrà com a conseqüència dels seus actes i això estimula la seua imaginació per assolir l’objectiu: Li furta diners a sa mare, intenta vendre’s el que té mà, enganya els nens fingint que els fa fotos per traure’ls els diners... fins que en fa una que li forneix els diners que li calen.  A diferència dels seus tres films anteriors, aquí el protagonista ja no està sol, té un amic, i aquesta reflexió sobre una amistat que passa per damunt les normes socials serà a partir d’ara un tema recurrent en tota l’obra de Kiarostamí. L’amic és un bon nen, però se salta aquesta “bondat” per un bé major, l’amistat. Entre enfrontar-s’hi i col·laborar tria la segona opció precisament per això, perquè són amics. L’habilitat de Kiarostamí és aconseguir que la nostra mirada oscil·li entre la visió moderada de l’amic i l’obsessió ferma i arriscada del protagonista sense oferir-nos una solució moralista, al contrari, la nostra manera de veure el món farà que ens decantem cap a una banda o cap a l’altra. I aquesta dualitat en la decisió traslladada a l’espectador serà a partir d’ara una constant en l’obra del director. Fri, 19 Jun 2026 09:53:36 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/7ce1b030-d51d-47c4-992b-b51b5b50e306 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.