https://clip.place/videos/watch/97bf65b9-a620-4866-960c-bd9915fe5cac  Era una col·laboració predestinada. El nou rumb pres per Kanún després de l'etapa d'Alí Rezà Zarrín, feia de Majidí el candidat ideal per produir-li una pel·lícula per a nens que defensés el principis revolucionaris. I el resultat va ser tot un èxit, una pel·lícula que es va fer amb 180.000 dòlars va acabant recaptant-ne 10 vegades més després de la seva exhibició arreu del món.  Neorealisme. Sovint s'ha vinculat la mirada de Majidí amb el neorealisme, però només perquè mira els barris pobres, no perquè hi faci una anàlisi crítica de la realitat. En aquest sentit està molt més a prop del sentimentalisme d'un De Sica que de la mirada d'un Rossellini, d'un Visconti o d'un de Santis. Si al llarg del nostre recorregut hem vist mirades rigoroses, analítiques i poc condescendents sobre la pobresa i la marginalitat com les de Xirdel o Beizaí, aquí no hi trobarem cap crítica al poder, el pobre ha d'acceptar la seva condició, esforçar-se per millorar i, si no se n'acaba de sortir, tampoc no ha de rebel·lar-se perquè és la voluntat de Déu.  Classes socials. El missatge és diàfan. Els nens rics viuen als barris alts, en cases bones amb jardí i totes les comoditats, però no són més feliços perquè els seus pares treballen i no s'estan per ells. I quan sí que estan acompanyats, com els que participen a la cursa, tenen com a únic objectiu la victòria, l'èxit individual i no la solidaritat i la generositat que tenen els nens pobres i sense la qual, segurament, no podrien sobreviure.  El pare. Torna sobre aquesta figura que ja havia tractat en la seva pel·lícula anterior però ara des d'un altre punt de vista. Si allà teníem un padrastre bo que intentava fer-li entendre a l'adolescent orfe que havia d'acceptar les convencions socials, aquí tenim el pare ideal, devot, preocupat només per la família i que inculca la rectitud moral als seus fills.  Disney a la iraniana. No s'estalvia de buscar la implicació del públic recorrent al sentimentalisme i la llàgrima fàcil sobre un argument amb moralitat final: Cal acceptar la realitat tal com ens ve perquè Déu proveirà, i així és, perquè tot i el presumpte fracàs, al final el seu pare acaba comprant-los sabates a tots dos i l'equilibri es restableix.  La càmera lenta. Aquest recurs li agrada especialment a Majidí, ja ens l'havia insinuada a "El pare" en un pla, però aquí li trau tot el suc a l'escena final de la cursa, gairebé una photo-finish. Com ja anirem veient en tornarà a fer ús en les pel·lícules posteriors per a moments clau de la narració.  I tot això rodat i muntat amb ofici i eficàcia, perquè si alguna cosa té Majidí és que és un bon narrador que domina el llenguatge cinematogràfic i sap embolcallar el seu missatge amb els recursos que millor li arriben al públic. No debades va tenir un gran èxit i no només a l'Iran, sinó que es va convertir en el primer film iranià a ser nominat a l'Òscar a millor pel·lícula en llengua estrangera. Un Òscar que aquell any va acabar guanyant, irònicament, "La vita è bella" de Roberto Benigni.  I tot això el 1997, el mateix any que Kiarostamí fa una pel·lícula sobre el suïcidi que patirà les restriccions de les autoritats, que Panahí s'acomiadarà del cinema amb nens per centrar-se en mostrar-nos els problemes de ser dona a l'Iran i que, per primera vegada des del 1979, un clergue no conservador i aperturista arribarà a la presidència de la república islàmica: Mohammad Khatamí. (eAPiL): 4necnBcDFJesiwKRj2wU48 Wed, 08 Jul 2026 16:12:05 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/97bf65b9-a620-4866-960c-bd9915fe5cac All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.