https://clip.place/videos/watch/9f063914-15ad-4bd0-8a48-3d8dc0e1d043  L'any 1990 hi ha un terratrèmol demolidor al nord de l'Iran que mata 50.000 persones. Una de les zones més afectades és Guilan, allà hi ha els pobles de Koker i Poixteh on Kiarostamí va rodar "On és la casa de l'amic?". Poc després del terratrèmol Kiarostamí organitza un equip de rodatge i decideix anar a la zona a veure què ha estat de la gent que sortia a la pel·lícula. Així neix aquesta docuficció que és "La vida i res més".  Amb l'excusa argumental d'un pare i el seu fill que tres dies després del terratrèmol se'n van a veure què ha estat del nen protagonista del film, Babak Ahmadpur, retrata les reaccions de la gent que es va trobant al llarg del camí. A Babak Ahmadpur no el trobaran, però s'hi troben Mohammad Hossein Ruhí, el vell que acompanyava Ahmad quan era a Poixteh i Mohammad Rezà Parvaneh, un company de classe d'Ahmad, també de Poixteh. I és aquí que ens fa evident el contrast entre la realitat i la ficció, mentre que el pare i el fill busquen un món que els ha enamorat, però que en realitat no ha existit mai, als personatges que hi apareixien a la pel·lícula aquesta ja no els fa ni fred ni calor, és una cosa del passat que, com el mateix terratrèmol, ha quedat enrere i ara només s'enfoquen en el futur, en un futur que, aquest sí, és ben real.  És un cant a la vida, a la resiliència de la gent que cada dia accepta l'adversitat com una cosa més del dia a dia... perquè només hi ha la vida, i res més... i el mundial de futbol, és clar, perquè enmig de la destrossa munten una antena per poder veure els partits com a símbol d'un món que no s'atura.  Com deia el mateix Kiarostamí és evident que no podem parlar de cap "Trilogia de Koker", ni la forma ni el tema no hi tenen res a veure. "On és la casa de l'amic?" aquí només és l'excusa que ens permet sortir del pla de la ficció per poder mirar directament la vida i ser-ne conscients. El pare, obsedit per la ficció, no s'aturarà mai en la recerca de Babak-Ahamd, mentre que el fill accepta de forma natural la realitat i es queda al campament amb els nens. Aquesta voluntat de jugar amb la frontera entre realitat i ficció que ja ens havia plantejat a "Close up, primer pla" (1990) esdevindrà a partir d'ara la gran constant de l'obra de Kiarostamí.  És una obra mestra amb escenes impagables i un final meravellós. IMPRESCINDIBLE. Mon, 22 Jun 2026 03:23:59 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/9f063914-15ad-4bd0-8a48-3d8dc0e1d043 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.