https://clip.place/videos/watch/9f7d9e94-d725-4ca7-be6a-7f37e5d13b32 Aquest documental ja va amb els subtítols encastats en català, tot i això us els poso en format .ass per si teniu accés al film en V.O. https://cloud.disroot.org/s/KNZiCaEsB8swmoT  "Somni de seda" és com una foto, la foto d'unes adolescents de classe mitjana de Teheran que miren amb incertesa el seu futur. No tinguem la temptació de pensar que és un retrat de tota la societat iraniana en un moment determinat perquè no és el que pretén. L'Iran és un país molt complex i divers culturalment parlant i on, com hem anat veient a través del seu cinema, les desigualtats socioeconòmiques són molt remarcables depenent del lloc on posem el focus. Però això no el fa menys interessant perquè mira una classe social entre nova i renascuda, la classe mitjana de la capital, renascuda perquè havia començat a configurar-se en els darrers anys del règim del xa i nova perquè, acabada la postguerra i a l'empara d'una pau estable, amb una economia que comença a rutllar i un nou govern que busca l'encaix de la república islàmica en el context internacional, aquesta classe social comença a trobar el seu lloc i a reivindicar el seu paper en la construcció del nou Iran. Una classe social que mira la televisió per satèl·lit i veu en els models d'altres països i d'altres societats els aires de llibertat que el règim islàmic els nega. Una classe social que el 1997 va anar a votar massivament i va dipositar les seves esperances en la presidència aperturista de Mohammad Khatamí.  1.- 20 anys. Nahid Reizaí, que va estudiar el batxillerat durant la revolució del 1979, torna al que va ser el seu institut per veure què ha canviat en la mentalitat de les estudiants després de 20 anys. S'hi barregen les preocupacions típiques de l'adolescència com l'enamorament o la pressió dels estudis, amb la incertesa pel futur o la manca d'oportunitats. Quines han estat les conseqüències i els assoliments de 20 anys de república islàmica?  2.- Elles. En tractar-se d'un institut segregat femení, el documental se centra en les inquietuds de les noies i ens serveix per entendre el paper que li ha estat atorgat a la dona al nou Iran. El documental crea un marc de confiança on les joves expressen amb llibertat el que pensen i apareixen molts temes que són tabú per al sistema, però que són el pa de cada dia per a les noies de classe mitjana, uns temes que li criden l'atenció a l'espectador occidental mitjà que imagina un Iran uniforme i plenament islamitzat. Ens fa tot un recorregut per la desesperança de les dones sobre el paper i les oportunitats limitades que la societat els ofereix, sobre l'ofec que els imposa un sistema que reprimeix la llibertat, sobre el control sistemàtic del que fan i del que pensen, i ens mostra les seves reaccions, des dels petits actes de rebel·lió com perfilar-se les celles o forrar les carpetes amb fotos de futbolistes, fins als desitjos d'un món amb supremacisme femení o la reivindicació trans de la identitat de gènere. El sentiment general, però, és el fracàs i la desesperança que fa que moltes vegin la fugida del país com a única alternativa possible. Som ja a la part final del segon mandat de Khatamí i apareix un interessant debat on una de les alumnes reconeix que les esperances que hi havien dipositat se n'han anat en orris. Totes les promeses de l'administració Khatamí han estat tutelades, retallades i reconduïdes pel lideratge suprem i pels guardians de la revolució. El somni d'una reforma, d'una apertura del sistema, s'ha esvaït i ha quedat clar que la societat iraniana, i molt especialment les dones, no tindran mai cap via d'escapament. Com a metàfora funciona molt bé el grup d'estudiants que juguen als Sims perquè allà hi han trobat un espai virtual on poder ser lliures.  3.- Gugüix. Tampoc no és casual la tria del títol i la cançó que tanca el film sobre els crèdits finals, "El pont" de la cantant iraniana Gugüix. Com ja hem vist a "Exiliada a l'Iraq" (2002) a les dones se'ls va prohibir cantar en públic després de la revolució. Gugüix era una cantant pop molt popular a l'Iran dels anys 70 que, a més a més, s'havia fet coneguda arreu del món, de fet la revolució la fa agafar actuant a Los Angeles però malgrat tot va decidir tornar sabent que això la condemnava al silenci. I així va ser durant 20 anys, fins que l'any 2000, el govern de Khatamí, li va concedir permís per tornar a cantar fora de l'Iran i aquell any va fer una gira espectacular que va començar a Toronto i va acabar a Dubai davant d'un públic majoritàriament iranià. Però Gugüix no va tornar mai més a l'Iran perquè allà havia quedat clar que ja no hi havia cap esperança. "Ajuda'm a fer un refugi de melodies per al somni de seda" canta la noia al darrer pla del documental, un somni de seda que encara continua i que per desgràcia, a dia d'avui, és només això, un somni. Sun, 16 Aug 2026 13:46:19 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/9f7d9e94-d725-4ca7-be6a-7f37e5d13b32 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.