https://clip.place/videos/watch/b158a2c4-0a58-46ce-a28a-8e30c54e29a9 Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/f3zNA4xgezJEnbX  El 1995 se celebrava el centenari del cinema i, amb aquest motiu, Mohsén Makhmalbaf publica un anunci a la premsa de Teheran programant una audició per a 100 actors amb la intenció de fer una pel·lícula commemorativa, però se n'hi presenten 5000. Aquest és l'origen d'"Hola cinema", la història d'una audició impossible barreja de fals documental i narració metacinematogràfica on confronta el despotisme del director amb els anhels dels aspirants a actors i actrius.  1.- El poder del cinema. Sembla que a Makhmalbaf se li ha encomanat la dèria de Kiarostamí per explorar els límits de la ficció i la funció del cinema, i decideix mostrar-nos l'audició que fa als actors no professionals com si fos un documental sobre el que va passar realment. No hi ha, però, engany perquè ja des del principi tria la ironia com a recurs expressiu, tant pel que fa al contingut de les entrevistes, com a la mateixa planificació i muntatge de les escenes. El seu objectiu és deixar-nos clar el poder del cinema per construir realitats sense importar l'interès previ que tinguin per a nosaltres. El cinema sempre és ficció, tant si mira la realitat com paradisos inventats, perquè en el moment que algú converteix un fet en una història el que estem veient és allò que ell vol que mirem i la nostra interpretació sempre anirà guiada per un pla que preestablert. La màgia del cinema, però és que quan seiem a la butaca, gairebé de forma involuntària, gairebé sense adonar-nos-en, comprem aquest pacte ficcional i ens deixem engolir per la pantalla. El tema és el de menys, la manera en què el narra serà sempre allò que ens captivi. Si a això li afegim la sensació que el que estem veient és real, la incidència sobre els nostres sentiments serà encara més gran. Vet aquí el miracle.  2.- El gran dictador. Makhmalbaf es presenta a ell mateix com un dèspota que estableix el llindar entre ser actor o no en la capacitat per plorar a voluntat i en la submissió total a les exigències del director. No força els actors ni les actrius, però aprofita el seu desig d'èxit per portar-los al límit. Res, per tant, no és real, tot és dissenyat per un personatge totpoderós que mou les persones com peces d'escacs sobre un tauler. Fins i tot tria dues aspirants a les quals ha estat pressionant durant una bona estona perquè dirigeixin l'audició, fent-les esdevenir, al seu torn, unes dèspotes que han oblidat ràpidament la seva pròpia tortura. I si això és així, què hi ha de real i què hi ha de fictici en tot aquesta audició?  3.- El gran il·lusionista. Makhmalbaf hi barreja actors reals, estudiants d'interpretació, afeccionats o simples enamorats al cinema en un poti-poti on tothom està al mateix nivell, on alguns dels actors reals formen part de l'equip tècnic, on d'altres, que després protagonitzaran algunes de les seves pel·lícules, apareixen com a actors que van a l'audició, on molta gent anònima es limita a mostrar les seves presumptes habilitats en una mena de "Concurs de talents" de baixa estofa. Com un màgic de fireta, del mateix barret es treu el riure, la tristesa, la ironia, el ridícul, la frustració, els somnis, les esperances, la fermesa, la humiliació, la certesa o els dubtes. Tot hi cap, perquè el cinema és exactament això, la gran il·lusió.  I com fa escriure a la pissarra del final del film, l'homenatge a aquest invent meravellós i trampós que és el cinema no es tanca amb aquesta pel·lícula, ni amb cap altra... .perquè sempre "continuarà". Sun, 28 Jun 2026 15:44:21 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/b158a2c4-0a58-46ce-a28a-8e30c54e29a9 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.