<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
    <channel>
        <title>Pissarres - Samirà Makhmalbaf (2000) - VOSC</title>
        <link>https://clip.place/videos/watch/e719de73-2a33-4eed-a309-63caf9bcb51a</link>
        <description>Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/X4sbsBWzERLbgjw No deixa de ser curiós que aquest mateix any 2000 es facin dues pel·lícules ambientades al Kurdistan, a la frontera entre el Kurdistan iranià i l'iraquià. La primera ja l'hem vista, "El moment dels cavalls borratxos" de Bahman Qobadí, i la segona és aquesta. Tot i que la temàtica és diferent el context és el mateix i trobarem molts elements en comú que ens ajudaran a entendre millor el drama kurd. També cal remarcar la presència de Behnaz Jafarí, tot just en la seva tercera pel·lícula, que acabarà convertint-se una de les grans actrius del cinema iranià i del propi Bahman Qobadí, que fa el paper del mestre que acompanya els nens per la muntanya. La repercussió internacional de la pel·lícula també va ser important, si "El moment dels cavalls borratxos" va guanyar la Càmera d'Or a Cannes, "Pissarres" va guanyar el Premi del Jurat aquell mateix any posant el cinema iranià i la mirada sobre el Kurdistan en un primeríssim pla. Amb "Pissarres" tornem a un món dur, cru i salvatge de la frontera per resseguir dues històries paral·leles lligades per la voluntat d'uns mestres que van per les muntanyes, amb la pissarra a l'esquena, a la recerca d'alumnes. 1.- El contraban i les mules. Aquesta part toca el mateix tema que ja havíem vist a "El moment dels cavalls borratxos". A la frontera, després de la guerra Iran-Iraq, els terrenys plens de mines fan que l'única forma de vida possible sigui el contraban i els nens són utilitzats com a mules de càrrega per transportar les mercaderies d'un lloc a un altre a través de la muntanya. Un món sense futur on tenen tots el números per acabar morts en trepitjar una mina o pels trets dels soldats a la frontera. I la vida es resumeix a això, a portar la càrrega tot el dia amb l'esperança d'arribar viu a la nit. En aquest context, l'esperança d'un futur possible la porta el mestre, o almenys això es pensa ell, que pretén ensenyar-los de lletra i a fer comptes, però el seu projecte no té sentit en aquell món. Tot i això la seva tenacitat fa que aconsegueixi que un nen vulgui aprendre a escriure el seu nom... amb el resultat que ja veureu. 2.- Helebtxé. Saïd, l'altre protagonista de la història, és un mestre sense vocació que ha acabat a les muntanyes per necessitat, que maleeix el fet de no haver-se fet pastor i que busca una dona que l'ajudi a criar els seus tres fills. Les circumstàncies el porten a fer de guia d'una caravana de kurds que volen creuar la frontera per tornar a l'Iraq, a Helebtxé. Helebtxé va ser massacrat el 1988 per Saddam Husseín en un atac amb armes químiques i el seu viatge es converteix en una mena de retorn a un paradís perdut, a un lloc que ja no existeix i que ni tan sols poden reconèixer quan arriben a la frontera, a un lloc que, en l'escena final, se'ls empassa com la boira. En aquesta caravana hi ha també una "història d'amor", però el sentit de l'amor en aquest món no té res a veure amb el que nosaltres imaginem. Com ja hem vist a "El moment dels cavalls borratxos", aquí l'amor va lligat a la família, a la comunitat, perquè és l'única forma de supervivència. Això Halaleh li ho deixa ben clar a Saïd: "El meu cor és com un tren. A cada estació algú puja o algú baixa, però hi ha algú que no baixarà mai... el meu fill", i l'amor, tal com Saïd l'entén, tal com nosaltres l'imaginem, només acaba sent un "T'estimo" escrit en una pissarra. Segona pel·lícula de Samirà Makhmalbaf, amb només vint anys, on ja ens deixa clar que li agrada mirar als marges, a les persones i a les cultures que queden fora del focus i fer-ho d'una manera directa, sense prejudicis ni concessions.</description>
        <lastBuildDate>Sun, 26 Jul 2026 11:37:40 GMT</lastBuildDate>
        <docs>https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html</docs>
        <generator>PeerTube - https://clip.place</generator>
        <image>
            <title>Pissarres - Samirà Makhmalbaf (2000) - VOSC</title>
            <url>https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png</url>
            <link>https://clip.place/videos/watch/e719de73-2a33-4eed-a309-63caf9bcb51a</link>
        </image>
        <copyright>All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.</copyright>
        <atom:link href="https://clip.place/feeds/video-comments.xml?videoId=e719de73-2a33-4eed-a309-63caf9bcb51a" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    </channel>
</rss>