<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
    <channel>
        <title>El pare - Majid Majidí (1996) - VOSC</title>
        <link>https://clip.place/videos/watch/ea057657-c9f1-496d-a852-8299f565d77e</link>
        <description>Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/NzYDtQ8cYxqDERy  Si fins ara he anat presentant realitzadors independents de les exigències del poder de torn, ja fos el de l'Iran del xa o el de l'Iran postrevolucionari, que moltes vegades van patir la censura o les crides a l'ordre per la seva perspectiva crítica o per la seva llibertat creativa, amb Majid Majidí ens trobem amb un punt de vista totalment diferent, estem davant d'un director que combrega totalment amb els valors religiosos i tradicionals de la societat iraniana, amb els valors que vol potenciar la nova cultura de la república islàmica.  D'alguna manera el primer Makhmalbaf, amb qui Majidí va treballar a "Boicot" (1985), tenia algun punt de contacte en la defensa de la perspectiva islamista, però a mesura que va evolucionant el seu cinema es torna més humanista i la seva mirada defuig el fonamentalisme a la recerca d'una espiritualitat més universal i oberta. Majidí, en canvi, esdevindrà el director més reconegut i popular del nou règim.  1.- El fons. La temàtica de Majidí sempre ens remet als desheretats de la societat, als orfes, als pobres o als marginats que viuen la seva amb frustració la seva situació, però que s'hi enfronten i lluiten per aconseguir sortir-se'n. La fe en els valors socials tradicionals quan sorgeixen els dubtes i l'acceptació del sofriment com a camí de perfeccionament moral i espiritual porten els personatges per un camí d'aprenentatge cap a la comprensió de l'autèntic sentit de la vida. És a dir, una acceptació com a camí de perfecció que el fa especialment adient als desitjos de la nova república. Que allunyats estem de la crítica directa de Xirdel, del no-futur de Xahid Salés, de l'anteposició de l'amistat a la norma de Kiarostamí, de la fugida com a recurs d'Amir Naderí o de la recerca de mons millors possibles de Beizaí.  2.- La forma. Mentre que en els directors anteriors hi vèiem una voluntat d'experimentació i innovació del llenguatge artístic i cinematogràfic, Majidí és un mestre en l'eficiència narrativa més clàssica, se centra només en allò que li serveix al seu objectiu. Una narració lineal i formalment impecable, diàlegs clars i directes, plans que sovint reforcen el to melodramàtic per enganxar l'espectador i cap prejudici a l'hora d'aprofitar recursos d'èxit que el públic reconeix amb facilitat del cinema popular internacional, com l'ús de la càmera lenta per remarcar alguna escena d'acció, un to de western quan li serveix a l'objectiu o, fins i tot, una persecució calcada d'"El Coiot i el Correcamins" com la d'"El pare".  A "El pare", la seva segona pel·lícula, Majidí ens presenta un tema clàssic de la societat patriarcal iraniana: La dona no pot estar sola. Per això Robab, que s'ha quedat vídua, és casa amb un policia senzillament perquè és el que ha de fer, sense cap més conflicte perquè el policia és un bon home generós i comprensiu. Però sí que hi ha un conflicte perquè un altre home, Mehrolah, el fill adolescent de Robab, se n'ha anat fins a la costa del Golf per guanyar-se la vida i enviar diners a la família. La convenció social diu que el fill hauria d'acceptar la situació i reconèixer el policia com a padrastre, però ell és encara massa jove, orgullós i impulsiu, i tota la pel·lícula serà l'enfrontament entre aquests dos homes en un camí d'aprenentatge cap a l'única solució previsible.  L'ambientació al sud, la travessa metafòrica i real del desert i el ritme narratiu àgil la fan una pel·lícula entretinguda que ens afegeix un altre punt de vista sobre l'Iran que encara no havíem vist.</description>
        <lastBuildDate>Mon, 29 Jun 2026 00:17:05 GMT</lastBuildDate>
        <docs>https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html</docs>
        <generator>PeerTube - https://clip.place</generator>
        <image>
            <title>El pare - Majid Majidí (1996) - VOSC</title>
            <url>https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png</url>
            <link>https://clip.place/videos/watch/ea057657-c9f1-496d-a852-8299f565d77e</link>
        </image>
        <copyright>All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.</copyright>
        <atom:link href="https://clip.place/feeds/video-comments.xml?videoId=ea057657-c9f1-496d-a852-8299f565d77e" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    </channel>
</rss>