https://clip.place/videos/watch/edba0019-31ab-4225-8414-4414968e8115 Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç https://cloud.disroot.org/s/xH46RnoF8nctpYQ  Juntament amb “Centre Penitenciari” i “La ciutadella” constitueix una mena de trilogia que ens mostra aquells racons de la nostra societat que no volem mirar. La línia Presó-Prostíbul-Misèria va en un in crescendo on cada peça ens fa més palès que l’anterior la crítica a les conseqüències d’un món que anem construint com un bell decorat de cartró-pedra, però que se sustenta sobre la deshumanització i l’ocultació dels “residus del sistema”. Em resulta totalment inevitable la referència a “Els que se’n van d’Omelas” d’Ursula K. Le Guin que ens proposa el mateix conflicte moral.  El documental és un retrat d’un barri perifèric al sud de Teheran en un moment en què la ciutat s’està construint com una megalòpolis per l’arribada massiva de població migrada del camp, una conseqüència més de la Revolució Blanca impulsada pel règim Pahlavi després del cop d’estat contra Mosadeq.  Com ja havia fet als dos anteriors documentals, Xirdel, dóna la veu a la gent, els fa parlar de les seves moltes misèries i de les seves poques esperances i usa les imatges per plantar-nos davant de la realitat com a reforç del discurs crític, o com a cruel ironia del discurs oficial. Una ironia que naix del fet que siguen tres obres d’encàrrec de l’Organització de les Dones Iranianes per aconseguir suports econòmics, entre les classes mitjanes, als seus projectes d’alfabetització de les dones en el nou Iran. Cada documental és fa més fosc i més descarnat que l’anterior, més directe i menys complaent. Tant és així que “Teheran és la capital de l’Iran” acabarà sent prohibit pel règim i, de retruc, també “La ciutadella”, perquè una cosa és mostrar els desfavorits per apel·lar a la “caritat social” i l’altra mostrar les conseqüències nefastes d’unes polítiques que deixen de la mà de déu un ampli sector de la societat. La propaganda de l’èxit convertida en propaganda de la deixadesa i la incompetència polítiques.  L’atur, les feines precàries, la impossibilitat d’accés a l’habitatge, l’absència d’aigua corrent, la contaminació, les drogoaddiccions, la manca de serveis de salut, aquells que es venen la sang a canvi d’un entrepà i quatre rals… en contrast amb els dictats a l’escola que repeteixen el discurs oficial o el discurs de l’Organització de Dones per mostrar l’èxit dels seus projectes, creen un ambient fosc i dur però hipnòtic que ens arrossega en un passeig cap a l’infern.  El nou règim postrevolucionari del 1979 va veure l’oportunitat de rescatar aquests documentals per criticar l’Iran dels Pahlavi, però aviat es va adonar que les promeses revolucionàries eren una cosa i la realitat una altra. Potser algú acabava veient uns documentals que pretenien criticar el règim anterior i descobrir que res o poc havia canviat, descobrir que la seva vida encara era com la que descrivien els documentals… i així va ser com el nou règim també els va acabar prohibint.  Qui cregui que aquesta sèrie de documentals parla de l’Iran, només de l’Iran, va ben errat, per desgràcia són tan actuals avui com fa 60 anys. Parlen de la condició humana, parlen de com som, parlen d’allà on volem mirar i d’allà on no volem mirar… i això no ha canviat. Wed, 17 Jun 2026 13:44:15 GMT https://validator.w3.org/feed/docs/rss2.html PeerTube - https://clip.place https://clip.place/lazy-static/avatars/e63ed084-e5be-423e-a66e-dae98f14f4b6.png https://clip.place/videos/watch/edba0019-31ab-4225-8414-4414968e8115 All rights reserved, unless otherwise specified in the terms specified at https://clip.place/about and potential licenses granted by each content's rightholder.